Una Llei imprescindible que cal afinar

Reflexions sobre el Projecte de llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya

Josep Lluis Lafarga Traver, soci fundador de Lafarga Traver, Advocats i consultors i Vicepresident del Cercle de Salut.
Lluis Gràcia Pardo, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, gerent d’EAP Vallcarca-Sant Gervasi, SLP i President de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa Sanitàries (ACEBA).

Catalunya es troba davant una oportunitat històrica: dotar-se d’un marc jurídic propi per a l’Economia Social i Solidària (ESS). Amb més de 7.500 organitzacions, una facturació superior als 8.000 milions d’euros anuals i un impacte que supera el 8% del PIB, aquest sector representa una part significativa del teixit productiu i social del país, amb una capacitat demostrada de generar ocupació estable i cohesió social.

El Projecte de llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, respon a la voluntat d’ordenar i impulsar aquest model socioempresarial, amb una presència destacada en la provisió de serveis públics d’atenció a les persones, especialment en els àmbits sanitari, social i educatiu. Es tracta d’una aposta clara per un model econòmic basat en la primacia de les persones i l’interès col·lectiu per damunt del lucre, capaç d’afrontar els grans reptes socials i mediambientals.

Des d’aquesta perspectiva, la iniciativa legislativa és no només oportuna, sinó necessària. Permet reforçar un model alternatiu tant al capitalisme neoliberal com a l’intervencionisme desfermat, que incentiva l’esforç i prima el treball sobre el capital en interès de les persones i la societat en el seu conjunt. A més, constitueix un instrument clau per ordenar la provisió dels serveis públics d’atenció a les persones, en coherència amb el marc europeu de contractació pública, juntament amb d’altres lleis del Parlament de Catalunya.

Tanmateix, el text presenta alguns aspectes que requereixen una reflexió profunda. Un dels més rellevants és la inclusió dins l’ESS de les anomenades “iniciatives comunitàries”, definides com a pràctiques espontànies, sense ànim de lucre i sovint sense formalització jurídica. Tot i el seu valor social, aquestes iniciatives no compleixen els requisits identitaris reconeguts internacionalment per a l’economia social, que exigeixen el desenvolupament d’una activitat econòmica o empresarial. La seva inclusió pot diluir el concepte d’ESS i generar confusió normativa, motiu pel qual seria preferible una regulació específica i diferenciada.

Un altre element problemàtic és la distinció que fa el Projecte de llei entre entitats d’ESS i entitats de l’ESS amb activitat socioempresarial d’atenció a les persones, reservant només a aquestes darreres l’accés a les mesures de foment. Aquesta classificació, que prima la forma jurídica, resulta discriminatòria i pot excloure entitats amb una trajectòria consolidada i una contribució rellevant als serveis públics d’atenció a les persones (sanitaris, socials i educatius).

En aquest sentit, preocupa especialment el possible impacte sobre institucions com les entitats de base associativa sanitàries (EBA) que podrien no tenir cabuda en la categoría de les entitats de l’ESS amb activitat socioempresarial d’atenció a les persones o, almenys no la tindrien automàticament, si la llei que ens ocupa s’aprova en els termes del Projecte hores d’ara en tramitació parlamentària. Malgrat ser les EBA el segon proveïdor de serveis d’atenció primària i comunitària de Catalunya en nombre d’àrees bàsiques de salut gestionades (13 ABS) i de ciutadans i ciutadanes assignats (280.000) i haver assolit uns excel·lents resultats contrastats en termes de qualitat assistencial, sostenibilitat i eficiència i satisfacció de les persones usuàries i dels professionals al llarg de gairebé tres dècades; i havent estat reconegudes expressament com a entitats de l’Economia Social, des de fa més d’un lustre, pel Ministeri de Treball i Economia Social i per l’Institut Nacional d’Estadística, així com per les organitzacions internacionals més representatives de l’àmbit de l’Economia Social com ara el Centre International de Recherches et d’Information sur l’Economie Publique, Sociale et Cooperative,amb seu a Liège (Bèlgica) i seccions nacionals arreu del món, la qual cosa seria injusta i contrària als principis que la pròpia llei vol promoure.

A més, aquesta opció normativa pot afavorir dinàmiques clientelars, prioritzant determinades entitats en funció de la seva forma jurídica o capacitat d’influència, en detriment d’altres de més impacte i rellevància social i més innovadores i eficients. Això podria debilitar les relacions de cooperació i confiança que són inherents al model de l’economia social.

Per evitar aquests riscos, caldria ampliar la relació d’entitats tributàries d’integrar automàticament la categoria d’entitats de l’ESS amb activitat socioempresarial d’atenció a les persones incorporant expressament les EBA i les empreses socials, aquestes darreres reconegudes explícitament com a entitats de l’ES per la Llei estatal 1/2026, de 8 d’abril, integrar d’impuls de l’economia social, o bé, alternativament, substituir el criteri formal basat en la fórmula jurídica adoptant criteris objectius fundats en els principis reconeguts internacionalment i en la normativa europea. En aquest sentit, l’article 77.2 de la Directiva 2014/24/UE estableix condicions clares per reservar contractes a determinades organitzacions sense exigir una forma jurídica específica, centrant-se en aspectes com la missió de servei públic, la governança participativa i la reinversió dels beneficis en l’interès general o la distribució o redistribució en les persones que hi participen en base al treball i no al capital. Aquest enfocament, més flexible i coherent amb els valors de l’ESS, permetria incloure en la dita categoría totes aquelles entitats que compleixen els principis i valors de l’ESS i que contribueixen al bé comú, independentment de la seva forma jurídica.

D’altra banda, cal tenir en compte que aquesta llei no es pot desvincular d’un conjunt d’iniciatives legislatives que afecten la provisió dels serveis públics d’atenció a les persones i constitueixen els instruments per a la transposició de les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE, d’adjudicació de concessions i sobre contractació pública, com ara la Llei del Tercer Sector Social, recentment aprovada; la Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials, actualment en tramitació al Parlament; la Llei d’acció concertada en l’àmbit dels serveis sanitaris a càrrec del Servei Català de la Salut i la Llei de Contractació Pública de Catalunya, ambdues en fase d’avantprojecte. Per això, seria molt convenient que la seva tramitació parlamentària s’hagués fet a l’ensems i de manera coordinada, tot garantint la complementarietat i congruència de totes aquestes normes.

Especialment preocupant és el retard de les dues darreres iniciatives legislatives esmentades, reiteradament posposades en la seva tramitació, que són fonamentals per completar el marc jurídic i assegurar una ordenació eficient i resolutiva dels serveis públics d’atenció a les persones.

En definitiva, el Projecte de llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya és una eina imprescindible per avançar cap a un model econòmic més just, democràtic i sostenible. Però perquè pugui assolir plenament els seus objectius, cal afinar-ne el contingut, evitant ambigüitats, eliminant discriminacions i prioritzant els trets identitaris de l’economia social per damunt dels criteris formals.

El repte no és només aprovar la llei, sinó fer-ho amb responsabilitat i encert. Només així l’Economia Social i Solidària podrà esdevenir un veritable motor de transformació i una eina efectiva per millorar els serveis públics d’atenció a les persones.