El passat dijous 17 de setembre, l’Hble. Conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, es va reunir amb membres de la Junta Directiva i del Consell Assessor del Cercle de Salut en el marc del Cafè amb el conseller de Drets Socials i Inclusió, celebrat al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
La trobada va oferir un espai de diàleg entre representants del sector sanitari i social per compartir reflexions sobre els principals reptes del sistema de protecció social, des de l’envelliment i la dependència fins a la salut mental, l’atenció a la infància i la coordinació entre serveis socials i sanitaris.
Salut i polítiques socials: dos sistemes que han de caminar junts
El president del Cercle de Salut, Enric Limón, va inaugurar la sessió destacant la necessitat de generar espais de trobada i debat entre institucions. En la seva intervenció va recordar que “parlar de salut no és només parlar del sistema sanitari”, sinó també dels determinants socials que condicionen la qualitat de vida de les persones.
Raúl Moreno va reprendre aquesta idea i va defensar que una de les prioritats del Departament és facilitar una relació molt més estreta entre les polítiques socials i la sanitat, situant les persones al centre de l’acció pública.
Segons el conseller, Catalunya afronta un important canvi demogràfic: és la primera generació que viurà de manera massiva fins a edats molt avançades -gràcies als avenços del sistema de salut. Aquesta longevitat, va afirmar, és un èxit col·lectiu, però també obliga a redefinir el model d’atenció perquè sigui capaç de respondre a les noves necessitats socials.
El Pla Cura i la transformació del sistema de dependència
Un dels eixos de la intervenció va ser la posada en valor del Pla Cura, la reforma impulsada pel Departament per reduir els temps d’espera en el reconeixement de la dependència i agilitzar l’accés a les prestacions.
Moreno va explicar que l’objectiu és deixar d’entendre la dependència com un procediment administratiu i recuperar una atenció centrada en les persones. La reforma inclou la digitalització dels processos, l’increment dels recursos humans i una millor coordinació amb el Departament de Salut.
“Les dades que tenim des de l’aplicació del Pla Cura són molt bones. La fórmula administrativa que hem utilitzat aquests mesos funciona, però encara s’han d’incorporar més professionals. És important redimensionar els equips”.
El conseller també va reivindicar la necessitat d’ampliar les places residencials després de recordar que la Generalitat feia quinze anys que no construïa cap residència pública. En aquest sentit, va apostar per un model basat en la col·laboració publicoprivada.
Així mateix, va valorar positivament la creació de l’AGAISS com una oportunitat per avançar cap a una veritable atenció integrada social i sanitària.
Un CATSocial per modernitzar els serveis socials
Després de la presentació es va obrir un espai per compartir inquietuds amb els assistents. Des del Cercle es va plantejar la necessitat de modernitzar l’estructura dels serveis socials, tant des del punt de vista tecnològic com organitzatiu.
Moreno va defensar la creació del CATSocial, un organisme equivalent al CatSalut que permeti coordinar el sistema de serveis socials, dotar-lo d’una estructura pròpia més sòlida i de capacitat per gestionar situacions urgents. També va obrir el debat sobre el repartiment de competències entre la Generalitat i els ajuntaments, qüestionant la capacitat i l’accés a recursos dels municipis per assumir les responsabilitats que se’ls encomanen.
En l’àmbit laboral, el conseller va assenyalar que és imprescindible avançar cap a una equiparació salarial entre els professionals dels serveis socials i els de la salut per evitar la fuga de talent, i va assegurar que el Departament supervisa que l’increment pressupostari destinat als salaris arribi efectivament als professionals.
Infància, salut mental i educació social
La situació dels menors en risc d’exclusió també va tenir cabuda en el debat. Arran dels recents fets de Manresa, Moreno va defensar que els casos de delinqüència juvenil evidencien una manca de coordinació entre la justícia juvenil, els serveis socials i els Mossos d’Esquadra.
El conseller va reivindicar recuperar la figura dels educadors socials com a professionals de referència que acompanyin els joves més enllà de la gestió administrativa dels recursos, especialment en contextos de gran vulnerabilitat.
Arran de l’actual situació a Ceuta, va recordar que la protecció dels menors migrants correspon a les comunitats autònomes. Va afirmar que Catalunya és el territori que actualment acull més menors migrants de tot l’Estat i va reclamar que qualsevol futur repartiment tingui en compte l’esforç realitzat fins ara.
La salut mental infantil va ser una altra de les preocupacions compartides pels assistents. Óscar Martínez, vicepresident del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, va alertar de la manca de recursos especialitzats als serveis d’atenció a la infància i als CRAE. Moreno va respondre que el Departament treballa per incorporar professionals de salut mental en aquests centres i va reconèixer que aquesta és una de les prioritats més urgents de la legislatura.
El paper del tercer sector i les iniciatives territorials
Josep Abelló, vocal del Cercle de Salut i president de Sèniorlab, va posar en valor les iniciatives territorials desenvolupades arran de la nova legislació sobre dependència i va demanar que el Departament estableixi referents estables amb qui els territoris puguin compartir experiències i impulsar projectes amb més flexibilitat i capacitat d’escolta.
Per la seva banda, Francesc José Maria, secretari del Cercle de Salut i director del Consorci de Salut i Social de Catalunya, va preguntar sobre la futura llei d’instruments de provisió dels serveis socials. Moreno va reconèixer la complexitat del procés legislatiu i va defensar la necessitat d’aprovar una norma que protegeixi el tercer sector tenint en compte la diversitat de realitats existents al país.
Habitatge social, addiccions i continu assistencial
El vicepresident del Cercle de Salut, Josep Lluís Lafarga, va intervenir per recordar les iniciatives impulsades en etapes anteriors en l’àmbit de l’envelliment i la cronicitat. A la vegada, va reclamar que el sistema social incorpori també els serveis de detecció precoç de les discapacitats físiques i intel·lectuals i els serveis d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) davant l’auge del consum de noves substàncies.
En relació amb el tràmit parlamentari de la Llei dels Instruments de Provisió del Sistema Públic de Serveis Socials, també va demanar la incorporació de les esmenes proposades per la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (COHABITAC) per enfortir el paper d’aquestes entitats amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge digne i adequat a les persones en situació o risc imminent d’exclusió social, cosa que preocupa especialment al sector de la salut perquè les persones sense llar no accedeixen als serveis públics d’atenció a les persones.
En la seva resposta, el conseller va assenyalar que la regulació de l’accés a l’habitatge social és una altra de les peces clau de la reforma, però va insistir que aquests recursos han de facilitar processos d’autonomia i no convertir-se en solucions permanents.
“L’ideal és que les persones hi puguin estar una temporada, però amb un seguiment social que els permeti recuperar el seu projecte de vida”.
Moreno va concloure que el gran repte és garantir un continu assistencial entre els serveis sanitaris i socials perquè la ciutadania rebi una resposta pública integrada al llarg de totes les etapes de la vida.
Transparència, pobresa energètica i col·laboració
En la darrera part del col·loqui, representants del teixit associatiu van reivindicar la importància de la concertació i de preservar la fortalesa del tercer sector. També es va posar sobre la taula la lluita contra la pobresa energètica.
El conseller va afirmar que el Departament treballa per millorar la transparència i l’accés a les dades públiques, i va explicar que el Fons de Solidaritat per fer front a la pobresa energètica es troba en fase de desenvolupament, en coordinació amb les companyies elèctriques i els ajuntaments.
La sessió va finalitzar amb l’agraïment del Cercle de Salut al conseller per la seva participació i amb el compromís compartit de mantenir oberts espais de diàleg entre les institucions i els professionals dels àmbits sanitari i social.