27/10/2025
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Habitatge, el 6 d’octubre, COHABITAC – la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social – va organitzar al Hub Social de Barcelona la seva jornada anual que enguany es va centrar en la reflexió en el rol de l’habitatge com a infraestructura clau de salut i benestar. La jornada estava coorganitzada amb diverses entitats col·laboradores, entre les qual hi eren el Cercle de Salut, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). La Unió Catalana d’Hospitals i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i de les seves federacions especialitzades en temes de salut i de salut mental.
La benvinguda institucional va ser a càrrec de Carme Trilla, presidenta de COHABITAC, Xavier Trabado, president de la Taula del Tercer Sector Social i Josep Lluís Lafarga, vicepresident del Cercle de Salut. Lafarga va remarcar la importància d’una jornada com a aquesta que “posa el focus en el vincle entre habitatge i salut”. I va afegir: “Sabem que l’habitatge és un determinant fonamental de la salut. No tenir una llar digna, segura i estable afecta la salut física i mental, genera desigualtats i vulnerabilitats, i acaba tensionant tots els pilars de l’estat del benestar, com són el sistema educatiu, el sistema sanitari, el sistema de serveis socials i el sistema de pensions”. I és per això que el vicepresident del Cercle va defensar que “la salut ha d’estar present en totes les polítiques públiques”.
La manca d’habitatge digne, segur i estable té un impacte directe en la salut física i mental de les persones, i genera costos socials i econòmics que recauen sobre altres pilars de l’estat del benestar, com són el sistema de salut o els serveis socials. Malgrat això, l’habitatge continua sense ser considerat plenament com una política de benestar, i això fa que les respostes públiques siguin sovint fragmentades, reactives o insuficients.
Les xifres avalen el plantejament expressat durant la jornada. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona publicat el 2013, la incidència de problemes de salut mental en el conjunt de la població de Barcelona era, en aquell moment, de l’11,5% en els homes i del 15,2% en les dones; entre les llars mal allotjades, els percentatges pujaven al 62,2% i el 66,9%, respectivament; i entre les llars que vivien en risc de pèrdua del seu habitatge, s’enfilaven fins al 75% i el 72,6%, respectivament.
Andreu Segura Benedicto, metge expert en salut pública, excoordinador del Pla Interdepartamental de Salut de la Generalitat de Catalunya i soci fundador del Cercle de Salut, va pronunciar la conferència inaugural “Habitatge i salut: una mirada des de la salut pública”. Segura va iniciar la sessió explicant el concepte de salut pública, que sovint es confon amb salut clínica: “La salut pública té un plantejament col·lectiu i general, per això parla de ciutat, té una connotació col·lectiva, i expressa la relació entre salut pública i habitatge”. La salut pública neix amb les ciutats, amb la necessitat d’aigua potable, de l’evacuació de residus, de l’emmagatzematge d’aliment, de la sepultura de difunts… i la convivència entre les persones, el que genera les primeres valoracions morals de costums i actituds. Segons Segura “en salut pública som pocs i no ens fan cas” i va reivindicar la necessitat de tenir una institució de salut pública com a eina per contribuir a solucionar els problemes de la salut relacionats amb l’urbanisme i els habitatges, que estan àmpliament relacionats amb la salut.
el vincle entre habitatge i salut”. I va afegir: “Sabem que l’habitatge és un determinant fonamental de la salut. No tenir una llar digna, segura i estable afecta la salut física i mental, genera desigualtats i vulnerabilitats, i acaba tensionant tots els pilars de l’estat del benestar, com són el sistema educatiu, el sistema sanitari, el sistema de serveis socials i el sistema de pensions”. I és per això que el vicepresident del Cercle va defensar que “la salut ha d’estar present en totes les polítiques públiques”.
Després de la conferència inaugural es va projectar un vídeo on usuaris de les fundacions de COHABITAC compartien els efectes en la seva pròpia salut en relació amb la falta d’habitatge digne, adequat i adaptat.
Tot seguit, es va passar a una taula rodona amb experts que va ser moderada per Lafarga. Hi van participar Carme Borrell i Thió, exgerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona; Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF i director del CRES (Centre de Recerca en Economia i Salut); Ignasi Martí Lanuza, director de l’Institut d’Innovació Social, i de l’Observatori de l’Habitatge Digne d’ESADE, i Maite Tudela Marí, presidenta de la Coordinadora de Comunitats terapèutiques, Pisos de reinserció i Centres de dia per a Drogodependents de Catalunya.
Carme Borrell va fer un discurs reivindicatiu on va comparar la situació de l’habitatge en aquest país amb el sistema de salut dels EUA i va denunciar el fet que s’hagi convertit en un bé de mercat que ha generat fortes desigualtats. També va posar de manifest que la inseguretat residencial està relacionada amb la pobresa energètica o la inseguretat alimentària, factors que sumen en el deteriorament de la salut de les persones. “Perdre la casa és perdre-ho tot”, va asseverar.
En la seva intervenció, Ignasi Martí, va donar visibilitat a les situacions vivencials de les persones que pateixen inseguretat de l’habitatge. Martí es va referir a situacions d’inseguretat física com, per exemple, no poder tancar la porta de l’habitació en les habitacions de lloguer o haver de deixar els fills amb persones desconegudes. També va evidenciar altres situacions de malestar emocional per la dificultat de crear i mantenir relacions i vincles (familiars, íntimes o amb amics) per no disposar d’un espai on fer-ho i o de fer plans de futur personals i transmetre’ls als fills. A més, en situacions de vulnerabilitat s’accepten condicions indesitjables tant de relacions de poder com de condicions d’habitatge.
Tot seguit, Maite Tudela va parlar sobre salut mental i addicions com a causes de la manca d’habitatge i de la prevalença de problemes de salut mental i addiccions en les persones sense llar. La classe social, els recursos disponibles i el suport a la persona també influeixen en l’accés a l’habitatge i en la seva recuperació, va denunciar. “Cal no oblidar la interseccionalitat a l’hora de fer l’anàlisi de la situació”, va afirmar. Tudela també va posar de manifest l’impacte de gènere i com les donen que acaben vivint al carrer pateixen situacions més greus que els homes: viuen en minoria 8-12 %, venen de i repeteixen situacions de violències i abusos, i tenen molta més vulnerabilitat. Tudela va denunciar la necessitat d’adequar els recursos a les dades del sensellarisme femení. També va denunciar els problemes de sensellarisme, de falta de feina i de violència d’aquelles dones que han fet una transició de gènere.
Finalment, Guillem López Casasnovas va posar en evidència la incapacitat de l’administració de fer polítiques després de veure les diagnosis àmplies i concretes. “Els ajuntaments han fallat per la falta de previsió i també per no evitar especulació urbana”, va asseverar. Segons l’economista, els vulnerables i joves haurien de ser prioritaris per evitar efectes a llarg termini i també va demanar més finançament autonòmic, doncs “és evident que no tenim pressupostos suficients.” També es va mostrar convençut que amb una bona política d’habitatge es podrien solucionar molts dels problemes socials.
Veure vídeos de la jornada: https://www.youtube.com/playlist?list=PLArHaYyJMiFso4vPfFg32Cn0wYQhDXD95