27/04/2026
El passat 21 d’abril, el Cercle de Salut va celebrar l’Assemblea General Ordinària 2026 al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Durant la sessió, el president de l’associació, Enric Limón, va presentar la memòria de l’exercici 2025, destacant especialment l’impacte del llibre Integració de serveis socials i sanitaris: 7 propostes per integrar un quadrat en un cercle, de Joan Barrubés, Manel Peiró i Manel Valls, així com el debat generat al seu voltant. També va encoratjar els assistents a contribuir amb articles d’opinió al blog de l’entitat, defensant la llibertat de càtedra.
Un cop aprovats els comptes, el pressupost i el pla d’activitats per al 2026, es va donar per finalitzada l’assemblea i es va donar pas a la conferència posterior a la jornada: El desplegament de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya: els Estatuts de l’Agència.
La sessió va comptar amb la intervenció de Jordi Amblàs, director d’Atenció Integrada i Cronicitat del Departament de Salut i co-responsable d’Atenció Integrada Social i Sanitària, presentat per Borja Manzanares, president del COIB. Amblàs va excusar l’absència de Conxita Barbeta, responsable d’Atenció Integrada del Departament de Drets Socials i Inclusió.
La seva intervenció va tenir com a objectiu principal exposar la situació actual i el grau de desplegament de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària a Catalunya, així com els reptes que encara cal afrontar per consolidar el model.
En iniciar la seva exposició, Amblàs va plantejar que el principal risc no és tant l’envelliment de la població com el fet que el sistema no evolucioni al mateix ritme. Va assenyalar que, tot i que el sistema sanitari continua donant resposta a bona part de les necessitats, no s’està adaptant prou als canvis socials, especialment a l’augment de la població gran i a les seves necessitats específiques. Aquesta situació, va dir, genera un descontentament creixent tant entre la ciutadania com entre els professionals.
A partir d’aquest diagnòstic, va defensar la necessitat de transformar estructuralment el sistema, abandonant una lògica pròpia del segle XX, centrada en el volum i la productivitat, per avançar cap a un model del segle XXI, orientat al territori i a les necessitats reals de les persones. “La clau no és tant el què, sinó el com”, va remarcar, posant l’accent en la importància d’implementar accions concretes i avaluar-ne els resultats.
En relació amb l’estat actual del desplegament del model d’atenció integrada (2024-2025), Amblàs va presentar alguns resultats que evidencien avenços rellevants: la reducció de la taxa d’hospitalitzacions (del 19% al 18%), la disminució dels reingressos a 30 dies (del 20% al 17%) i l’increment del temps que les persones passen al seu domicili. Segons va explicar, aquests indicadors apunten a l’impacte positiu de les intervencions integrades.
Tot i aquests progressos, també va subratllar que la percepció ciutadana encara reflecteix insatisfacció. En aquest sentit, va destacar que una de les principals demandes és reforçar l’atenció integrada a domicili, especialment en el moment de retorn a casa després d’un ingrés hospitalari.
Pel que fa al grau de maduresa del sistema, Amblàs va fer referència a l’eina Scirocco, que mostra una evolució significativa a Catalunya, passant d’una puntuació de 1,36 l’any 2021 a 5,38 el 2025. Aquest progrés, segons va indicar, és fruit del desplegament d’experiències concretes i de l’aprenentatge compartit amb altres territoris.
Malgrat això, va identificar diversos reptes pendents, com la millora de l’atenció en l’àmbit residencial o la reducció dels temps d’accés als recursos de dependència.
Un altre element clau en l’estat actual del sistema és la interoperabilitat de la informació. Tot i que ja s’han registrat més d’un milió de consultes compartides entre professionals de salut i serveis socials en 18 mesos, Amblàs va admetre que encara s’està lluny d’una integració plena que permeti una planificació realment conjunta.
En aquest context, va situar la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària com una peça central per consolidar el model. Segons va explicar, l’Agència ha de permetre donar resposta als quatre grans factors crítics identificats: la governança, el finançament, el marc normatiu i el model organitzatiu.
Amblàs va descriure l’Agència com un instrument lleuger, amb forta orientació territorial i capacitat executiva, centrat en la innovació i en la generació de valor. Entre les seves funcions clau, va destacar la definició d’una planificació estratègica única, la incorporació de nous models de finançament i la creació de mecanismes d’avaluació compartida.
Entre els objectius prioritaris del desplegament, va assenyalar la promoció de “més vida a casa i menys hospitalització”, l’establiment d’un pla únic d’atenció amb un professional de referència i la simplificació administrativa del sistema.
Finalment, va apuntar que la posada en marxa efectiva de l’Agència està prevista per a finals de 2026, juntament amb l’assoliment d’un nivell més avançat d’interoperabilitat entre sistemes.
En la seva conclusió, Amblàs va afirmar que Catalunya es troba en un moment clau per consolidar aquesta transformació, amb una base sòlida d’experiència i consens. “L’atenció integrada va de sinapsi”, va dir, destacant la importància de la connexió entre actors, i va concloure que “el sistema de salut i social del futur serà integrat… o no serà”.