16/10/2025
Estem preparats per respondre a noves crisis de salut pública? Arribarem amb prou antelació a la pròxima crisi? El Cercle de Salut va organitzar, el passat 2 d’octubre, la sessió de debat ‘Malalties transmissibles: un repte per al sistema de salut’ que va aplegar mig centenar d’assistents a l’Espai Torre Jussana de Barcelona.
L’acte va comptar amb la participació del secretari de Salut Pública, Esteve Fernández; la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, i el vocal del Consell Assessor de Salut Pública i del Comitè de Bioètica de la Generalitat de Catalunya, Andreu Segura. El president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Borja Manzanares va donar la benvinguda i l’acte va estar moderat pel president del Cercle, Enric Limon.
L’objectiu de l’acte va ser apropar els experts al públic interessat i poder dialogar amb ells, ja que estem en un “moment clau per reflexionar sobre la capacitat de reaccionar del nostre sistema sanitari i en un context cada vegada més complex en què les malalties transmissibles s’han convertit en un tema de salut pública”, va exposar Limon. D’altra banda, Manzanares va obrir la sessió demanant governança, coratge polític i responsabilitats als polítics per impulsar la promoció i la prevenció de la salut amb un enfocament One Healh. “El repte és passar de respondre a anticipar”, va asseverar.
El secretari de Salut Pública va abordar un tema clau, la situació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC), ja gairebé enllestida, però a falta d’un decret llei que permeti el seu desenvolupament. Segons Fernández, l’ASPC serà un organisme autònom i tindrà 1.200 persones treballant-hi, però necessitarà la col·laboració del món local, diputacions i ajuntaments perquè “hem de fer una salut pública amb territori”, va dir. Fernández també va advertir que, tot i que la salut pública es va veure reforçada després de la pandèmia amb una xarxa de vigilància epidemiològica molt bona, per exemple, s’ha “desmuntat la promoció de la salut” i cal tenir un enfocament de salut gobal. El secretari va explicar que s’està treballant en la creació d’una taula integradora amb una visió àmplia que aglutini col·legis professionals, entitats… poder analitzar i plantejar preguntes i propostes concretes davant d’aquest repte.
La directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, Clara Pareja, va explicar com es fa l’abordatge de la resistència antimicrobiana a Catalunya i va avançar alguns detalls del Programa d’optimització de l’ús dels antimicrobians (PROA Cat), que està pendent de presentar-se públicament.
PROA Cat és l’estratègia d’enfocament global, transversal i integradora per disminuir les resistències als antimicrobians optimitzant-ne la prescripció i l’ús, i afavorint la coordinació entre els diferents agents implicats en la utilització d’antibiòtics de tots els àmbits de l’atenció sanitària de Catalunya. El PROA Cat s’aplicarà a l’atenció primària, l’hospitalària, la sociosanitària, la salut mental, les residències de gent gran i altres col·lectius amb capacitat de prescripció antibiòtica a Catalunya, tant d’institucions públiques com privades. “La coordinació serà clau. No podem donar resposta a aquest repte sense que s’impliqui tothom”, va afirmar Pareja, fent referència tant als agents de salut públics i privats com la ciutadania. I va afegir: “Volem un protocol únic per a cada tipus d’infecció a Catalunya i que es faci formació en base a aquests protocols”.
Finalment, el vocal del Consell Assessor de Salut Pública i del Comitè de Bioètica de la Generalitat de Catalunya, Andreu Segura, va reflexionar i donar una sèrie de suggeriments per afrontar noves epidèmies basades no només en l’experiència de la COVID-19, sinó també en la gestió d’altres anteriors, com la grip aviària. Segura va insistir en el fet que hem de prendre consciència que no tot es pot preveure i que cal tenir en compte que les mesures preventives també tenen efectes adversos, no només econòmics. “Hem d’aprendre a viure amb la incertesa”, va aconsellar. “Tenim una bona clínica, però cal fer-la servir bé i acceptar que no podem solucionar-ho tot”, va concloure.
L’acte va acabar amb la participació del públic en un interessant debat al voltant del contingut de les ponències i on es va mostrar la preocupació per no saber aprofitar totes les lliçons apreses de la gestió de la pandèmia de la COVID-19.