El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei d’Universalitat del Sistema Nacional de Salut (SNS), per tal de recuperar el dret a l’assistència sanitària en igualtat de condicions per a les persones espanyoles que resideixin a l’estranger, per als estrangers vénen per reagrupació familiar i per a tota persona resident a Espanya amb independència de la seva condició administrativa mitjançant la revisió de la Llei 16/2003, del 28 de maig, de cohesió i qualitat del SNS.
D’aquesta manera, la proposta legislativa amplia el dret a l’atenció sanitària de les persones amb nacionalitat espanyola que resideixen a l’estranger, desplaçades temporalment al territori espanyol i als familiars que els acompanyin, quan no tinguin prevista aquesta cobertura d’acord amb els reglaments comunitaris o els convenis bilaterals que comprenguin la prestació d’assistència sanitària.
També s’amplien els drets a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària a les persones ascendents reagrupades per filla o fill titular del dret a l’assistència sanitària al Sistema Nacional de Salut, quan estiguin a càrrec seu i sempre que no existeixi un tercer obligat al pagament de la dita assistència.
A més, tenen dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària en les mateixes condicions que les persones titulars del dret durant la seva permanència a Espanya:
- Persones sol·licitants de protecció internacional.
- Persones sol·licitants i beneficiàries de protecció temporal.
- Víctimes de tràfic d’éssers humans l’estada temporal dels quals a Espanya hagi estat autoritzada durant el període de restabliment i reflexió.
- Persones no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya.
En aquest darrer cas, l’assistència -que no genera un dret de cobertura fora del territori espanyol- serà a càrrec dels fons públics de les administracions competents sempre que es compleixin els requisits següents: no tenir l’obligació d’acreditar cobertura obligatòria de la prestació sanitària per una altra via, no poder exportar el dret de cobertura sanitària des del país d’origen i no existir un tercer obligat al pagament.
Aquests requisits es poden acreditar mitjançant la presentació d’una declaració responsable, sense menyscaure que, posteriorment, en resoldre’s el procediment administratiu, s’hagi de gestionar el pagament de l’assistència rebuda per l’usuari o per un tercer obligat al pagament.
Pel que fa a la prestació farmacèutica, tots els grups abans esmentats s’incorporen al sistema perquè no hagin de pagar el 100% dels medicaments.
El Projecte de Llei recupera, a més, la “cartera comuna de serveis única”, que agrupa la cartera comuna bàsica de serveis assistencials, la cartera comuna suplementària i la cartera comuna de serveis accessoris i es garanteix que no es puguin incloure nous copagaments.
S’aclareix la inclusió i la pertinença a la cartera comuna de serveis del SNS de les prestacions que milloren la salut des d’una perspectiva poblacional i, dins de la prestació d’atenció especialitzada, es concreta la medicina de precisió, personalitzada, predictiva, participativa i poblacional, que se centra en les característiques de cada pacient per adaptar d’una manera més efectiva i més personalitzada el diagnòstic i les mesures terapèutiques o preventives