16/03/2026
El passat dijous 12 de març es va celebrar a la Sala Polivalent Mercè Rodoreda del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra la Jornada tècnica sobre disseny d’organitzacions sanitàries, una trobada que va reunir experts dels àmbits de la salut i de l’economia per reflexionar sobre els principals reptes en la gestió i direcció de les institucions sanitàries. L’acte va ser organitzat conjuntament amb el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra.
La jornada va començar amb Guillem López Casasnovas, director del CRES-UPF i catedràtic emèrit d’Economia de la UPF, que va donar la benvinguda als assistents i als ponents. Tot seguit, Pere Ibern, investigador principal del CRES-UPF, va donar el tret de sortida a la jornada amb una intervenció centrada en els reptes de governança de les organitzacions sanitàries.
Reflexions sobre el disseny i la gestió de les organitzacions sanitàries
Ibern va destacar la importància de reforçar la credibilitat, la confiança i la transparència de les organitzacions sanitàries com a elements clau per al bon funcionament del sistema de salut. En aquest sentit, va assenyalar el model del sistema sanitari de Palamós com un exemple rellevant de disseny institucional i de gestió. També va subratllar la necessitat que l’Estat atorgui més autonomia operativa a les empreses públiques i eviti interferències polítiques en la seva gestió.
La segona intervenció va anar a càrrec d’Andreu Mas-Colell, catedràtic emèrit d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i exconseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. En la seva intervenció, va reflexionar sobre els reptes de governança a partir de l’experiència del Banc de Sang i Teixits, una institució que va descriure com una “empresa molt particular”.
Mas-Colell va plantejar el debat sobre quin model de lideratge és més adequat per a aquest tipus d’organitzacions: un perfil altament especialitzat en l’àmbit sanitari o bé un perfil més generalista. També va destacar la singularitat del Banc de Sang i Teixits, una organització amb estructura empresarial, però amb un input fonamental que no respon a la lògica de mercat: la donació voluntària de sang.
Tot seguit, Montserrat Figuerola, presidenta del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS), va exposar els principals reptes organitzatius de la institució. Figuerola va recordar que l’ICS es va convertir l’any 2007 en una empresa pública, un canvi que va implicar una llarga negociació i la definició d’algunes línies vermelles, com ara mantenir una personalitat jurídica única, establir un sistema d’intervenció permanent però no prèvia i limitar l’activitat exclusivament a l’àmbit públic.
Tot i compartir el mateix marc jurídic que altres empreses públiques, Figuerola va subratllar que l’ICS presenta característiques singulars, especialment pel volum de serveis que presta dins del sistema sanitari català. També va abordar alguns dels reptes de gestió interna, especialment en relació amb els professionals, majoritàriament estatutaris, apuntant la necessitat de continuar introduint millores en la gestió dels equips, reforçar el lideratge i avançar en mecanismes d’avaluació dels comandaments, que actualment es revisen periòdicament.
Finalment, Figuerola va remarcar el paper dels òrgans de govern de l’ICS, que, malgrat la seva complexitat, poden contribuir a impulsar canvis en la cultura organitzativa i en la modernització dels processos.
Governança i direcció pública en el sistema sanitari: col·loqui amb els experts
Després d’aquestes intervencions inicials, la jornada va continuar amb una pausa abans de donar pas a la taula de debat. El col·loqui va ser moderat per Francesc José María Sánchez, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i secretari del Cercle de Salut, i va comptar amb la participació de Vicente Ortún, professor emèrit del Departament d’Economia i Empresa de la UPF; Carles Ramió Matas, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració i president de la Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració de la Generalitat (CETRA); i Ivan Planas, professor associat de la UPF i exsubdirector del Servei Català de la Salut.
En la seva introducció, José María va remarcar que les organitzacions sanitàries es troben entre les més complexes de gestionar dins del sector públic, ja que administren béns fonamentals com la salut i operen en entorns amb una gran pluralitat d’actors i interessos.
El primer a intervenir va ser Vicente Ortún, que va centrar la seva intervenció en el funcionament dels òrgans de govern de les institucions sanitàries. Ortún va defensar la necessitat que els consells rectors exerceixin realment les funcions que els corresponen i representin de manera efectiva la propietat pública de les institucions. En aquest sentit, va subratllar la importància de reforçar mecanismes de control i supervisió, com ara les comissions d’auditoria i de seguiment, per garantir la transparència i la rendició de comptes. Apuntava que una bona governança implica definir amb claredat els rols de cada actor i per dotar els òrgans de govern de capacitat real per orientar l’estratègia de les organitzacions.
Per la seva banda, Carles Ramió va situar el debat en el marc més ampli de la reforma de l’administració pública. Ramió va destacar el treball de la Comissió d’Experts per a la Transformació de l’Administració de la Generalitat (CETRA), que proposa simplificar les estructures administratives, revisar el teixit institucional d’empreses i fundacions públiques i avançar cap a models d’agències executives inspirats en experiències internacionals.
Entre les reformes plantejades, Ramió va posar especial èmfasi en la implantació efectiva de la direcció pública professional, que va definir com un dels grans dèficits institucionals a Espanya i Catalunya. Segons va explicar, la professionalització de la direcció pública hauria de basar-se en criteris meritocràtics i en processos de selecció competencials. Tot i això, també va recordar que les decisions estratègiques en l’àmbit públic continuen sent decisions polítiques i han de correspondre als representants democràticament escollits.
Finalment, Ivan Planas va aportar una perspectiva centrada en la governança i la gestió dels sistemes públics. Planas va defensar la necessitat de reforçar el paper dels òrgans de govern, especialment en un context en què el sector públic no disposa dels mateixos mecanismes de pressió i control que el sector privat.
En aquest sentit, va assenyalar la importància de definir clarament els rols entre propietat, governança i gestió, establir objectius clars i reforçar els mecanismes d’avaluació dels resultats. Segons Planas, una bona governança ha de permetre dotar les organitzacions de més autonomia per prendre decisions, però sempre acompanyada de mecanismes de rendició de comptes.
Durant el debat, els participants van coincidir en la necessitat d’avançar cap a models de governança més oberts i sofisticats, basats en la col·laboració, la transparència i l’ús d’evidències per a la presa de decisions públiques. Diversos ponents van coincidir que explicar millor les decisions i els resultats del sistema sanitari és una condició imprescindible per generar confiança i legitimar l’acció pública.
La jornada es va tancar amb un debat entre els assistents que va posar de manifest la complexitat del disseny i la governança de les organitzacions sanitàries, així com la necessitat de continuar avançant en la professionalització de la gestió i el reforç dels mecanismes de governança del sistema sanitari.
