El Cercle de Salut i la Societat Catalana de Salut Digital (SCSD) van organitzar, el passat 27 de setembre, la jornada ‘La Transformació Digital del Sistema de Salut’ a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. L’acte va comptar amb una classe magistral del Professor Juan F. Pérez Gálvez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d’Almeria i vicepresident de la Asociación Juristas de la Salud, i un debat obert al públic amb experts en la matèria.
El Professor Pérez Gálvez va pronunciar la conferència Transformación Digital de la Salud y de la Ocupación Pública en la Sociedad Contemporánea, en la que va fer una radiografia de la “revolució industrial intensificada” que vivim a través del desenvolupament de tecnologies com la Intel·ligència Artificial (IA) o la captació de dades a través de la Internet de les coses i que incideix en tots els aspectes de la nostra vida, amb especial rellevància en el sector salut. El catedràtic va alertar sobre el fet que no hi ha un plantejament jurídic suficient que doni prou seguretat i garanties davant la gran velocitat del desenvolupament tecnològic. La Unió Europea està treballant en diverses lleis i reglaments al respecte, però que ja s’han vist superats per la velocitat a què es desenvolupa la tecnologia. “La legislació no marca els límits. Anem amb un endarreriment extraordinari”, va expressar. A més, és difícil legislar, ja que cada cop estem més “en mans d’empreses que no són europees”, va afegir.
En relació amb el sector salut, Pérez Gálvez va assegurar que anem cap a una “medicina personalitzada i una medicina customitzada”, una “oportunitat extraordinària” que podria augmentar l’esperança de vida al voltant de 20 anys. Però, segons el professor, hi ha molta feina a fer, ja les organitzacions sanitàries i els professionals, ara per ara, no estan preparats per gestionar això, i no hi ha a la vista ni els recursos i ni els mecanismes necessaris per fer-ho. “En la cartera de serveis, no està contemplada la salut digital”, va asseverar.
Una altra qüestió important per al catedràtic és la reserva d’humanitat. En un món cada cop més tecnològic “cobra força la filosofia i les qüestions ètiques” i no podem deixar les decisions en mans d’algoritmes i alienes als facultatius. A més, va insistir, que sobre aquesta qüestió no hi ha una regulació que doni cap garantia ni als professionals ni als pacients.
Els atacs informàtics i el segrest de dades també cal posar-los sobre la taula, ja que aniran guanyant protagonisme. El Professor va recordar els atacs que va viure el sistema sanitari català l’estiu de 2023 i va alertar dels problemes de seguretat generalitzats que hi ha als centres sanitaris i va posar el següent exemple: en general, va explicar, hi ha un alt grau de desconeixement de quants aparells es connecten cada dia a la xarxa d’un hospital qualsevol, si tenim en compte els aparells propis del centre i els dispositius mòbils de la població que el visita. Totes aquestes connexions “són punts febles per a la ciberseguretat i no es tenen controlades”, va assenyalar.
El professor Pérez Gálvez va acabar la seva ponència amb la imatge d’una carretera sense final: “Podem fer moltes coses. Tenim moltes possibilitats amb la salut digital i un camí impressionant per recórrer, sobretot des d’un punt de vista jurídic”.
Després de la conferència, va arribar el torn del debat obert on hi van participar Meritxell Davins, directora de Transformació i Salut Digital en Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Jordi Martínez Roldán, adjunt de la Direcció Estratègica Digital i de Dades en Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i president de la SCSD; Cristina Bustillo, cap de transformació digital de la Fundació TIC Salut; Tino Martí Aguasca, economista, Digital Health Facilitator i responsable del projecte d’eHealth a European Health Tematics Association (EHTEL). Membre de la SCSD; i Silvia Narejos, directora de Recerca, Desenvolupament i Innovació en l’EBA Centelles i membre de la Comissió de Transformació i Innovació del Sistema de Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Tots van coincidir que la situació de Catalunya en el camí cap a un sistema de salut més digital no dista gaire d’altres països europeus i, de fet, la van situar “a la Champions”. Ara bé, perquè sigui útil i eficient cal que cobreixi necessitats reals, s’han d’adaptar els processos i crear nous rols, i ha d’implicar tots els professionals, sense oblidar els de l’Atenció Primària. Tanmateix, i des d’una perspectiva europea, s’ha de treballar i regular sobre l’accés i la capacitat de compartir les dades, l’ús secundari que se’n fa d’aquestes i en desenvolupar tecnologies que millorin la interacció entre els usuaris i els professionals, sense deixar de tenir en compte els riscos de la bretxa digital, que només és generacional, sinó social.
Finalment, el president del Cercle de Salut, Enric Limon, va cloure la jornada amb paraules d’agraïment a tots els participants i en especial al Professor Pérez Gávez per compartir el seu coneixement. Limon va ressaltar de la seva ponència la idea de “reserva d’humanitat” i el toc d’atenció sobre els drets fonamentals. De la taula, va compatir la sensació d’“optimisme” dels participants. El president del Cercle va tancar la jornada celebrant que “Catalunya està molt endavant en el desenvolupament de la Salut Digital”.