El pròxim 28 de febrer el Cercle ha convidat a la Dra. Gemma Tarafa, Comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, a fer un cafè. L’Ajuntament de Barcelona té una llarga tradició d’implicació en la prestació de serveis sanitaris i de salut als habitants de la ciutat de Barcelona. A continuació en faig un repàs breu.
Un fet històric documentat és la butlla papal de 1404 que va permetre fusionar els hospitals de l’Ajuntament amb els de l’Església per tal de construir l’Hospital de la Santa Creu. És a dir, abans d’aquella data l’Ajuntament ja tenia hospitals i aleshores va tenir la visió estratègica de fusionar-los amb els de l’Església per fer un gran hospital.
L’hospital de la Santa Creu funciona com un gran centre sanitari i d’assistència social durant cinc segles, del XV al XX, amb una implicació ciutadana molt notable. De fet, el manteniment de l’hospital es fa a partir de donatius, tal com es descriu en la novel·la “Els hereus de la terra” d’Ildefonso Falcones. L’hospital estava gestionat per la Molt Il·lustre Administració (MIA) formada per dos clergues i dos representants de l’Ajuntament.
A finals del segle XIX, el banquer i mecenes, Pau Gil, va donar diners per a la construcció del nou hospital, i la MIA va ser la gestora del nou hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A principis del segle XXI, la Generalitat va finançar el nou edifici de l’Hospital i un Patronat, en el que va participar l’Ajuntament en un 30%, i es fa càrrec de la gestió. La MIA , en canvi, es va fer càrrec del patrimoni històric.
A principis del segle XX es va construir l’Hospital Clínic i Provincial i l’Ajuntament va tenir un seient en la Junta de Govern que va mantenir fins als anys 2000.
L’any 1886, l’Ajuntament va crear el Laboratori Municipal d’Higiene que va ser peoner a l’estat. Pocs anys després va crear l’Institut Municipal d’Higiene, i el cos de veterinaris. Finalment, l’any 1996 s’unifiquen les tres institucions en el Institut Municipal de Salut Pública, que l’any 2003 es va transformar en l’Agència de Salut Pública.
El 1983 l’Ajuntament va crear l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS) per a gestionar els centres sanitaris municipals: l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança, el Centre d’Urgències de Peracamps, i l’Institut Psiquiàtric. L’any 2010 va establir un consorci amb la Generalitat per tal de gestionar aquests centres, l’actual Parc de Salut Mar, on la Generalitat participa en un 60% i l’Ajuntament en un 40%.
L’any 1988 es va crear el Consorci Sanitari de Barcelona que actua com a àrea de Barcelona del Catsalut i on l’Ajuntament hi participa en un 40%.
Fins al 2018, l’Ajuntament disposava de serveis sanitaris per als funcionaris municipals que gestionava a través del PAMEM. L’Ajuntament va integrar els seus treballadors en la cobertura de la Seguretat Social i va tancar els seus serveis. El PAMEM gestionava tres CAPs, que va traspassar al Parc Sanitari Pere Virgili.
Actualment l’Ajuntament té la vicepresidència de l’IMIM, centre de recerca capdavanter. A banda, participa en el Consorci Sanitari i Social de Catalunya, exercint la vicepresidència.
Com veieu, l’Ajuntament de Barcelona té una llarga tradició en els serveis sanitaris i social i té una participació notable en el sistema sanitari públic català.
Lluis Bohigas