El Cercle de Salut ha revisat el programa de govern acordat pel PSOE i Unidas Podemos. Destacable en positiu és la proposta de portar el finançament sanitari públic fins al 7 % del PIB, en coherència amb totes les peticions i dades que apunten l’infrafinançament del sistema com quelcom que l’erosiona lentament. Ara bé, des de la nostra visió i coneixement de la situació actual del nostre sistema de salut, no és possible esperar al 2023 per assolir un 7 % del PIB, entre d’altres motius perquè en aquests anys, els països del nostre entorn que fan front a reptes molt similars als nostres, hauran superat àmpliament aquest llindar financer. Altres mesures orientades a la reordenació de la salut pública o la salut laboral o l’ampliació de la cobertura bucodental assenyalen millores encertades que hem vist anteriorment escrites en programes electorals i/o de govern, però no hem vist materialitzar.
També és rellevant per a la sostenibilitat del sistema considerar mesures que permetin que aquest increment no es malmeti amb solucions organitzatives ineficients o que no promoguin la màxima eficiència possible.
Tanmateix, un dels punts més preocupants d’aquesta proposta és el 2.2.3, on es contempla canviar el model organitzatiu del Sistema Nacional de Salut. Aquest propòsit és, en particular, una amenaça al model sanitari català que s’ha construït en base a la col·laboració públic-privada, per bé que no el menciona explícitament. Diu l’esmentat punt que “…Avanzaremos en el blindaje de nuestro sistema público de salud, apostando por una sanidad que se base en la gestión pública directa” i que per això es revisarà la llei de 15/1997 d’habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut.
La proposta no només demostra un desconeixement profund del sistema sanitari català i la diversitat de modalitats de gestió que s’han desenvolupat, sinó també sobre qui té les competències en aquesta matèria que són el Parlament i el Govern de Catalunya (i les CCAA en general). De fet, en matèria de gestió sanitària, el Govern d’Espanya només té competència en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, a través de l’Insituto Nacional de Gestión Sanitaria.
La proposta programàtica, pràcticament calcada del programa que Unidas Podemos va pactar amb el Govern espanyol per a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat de 2019, fa cas omís de tots els informes d’avaluació de les diverses modalitats de gestió del sistema sanitari que s’han fet amb rigor a Espanya. Per citar-ne alguns, el publicat per l’Escola Andalusa de Salut Pública (Evaluación de la eficiencia técnica de los hospitales generales del SNS 2010-2012, de 2017), les avaluacions fetes per la Sindicatura de Comptes valenciana sobre el model Alzira (Auditoría operativa de la concesión de la asistencia sanitaria integral en el Departamento de Salud de Manises, ejercicios 2009-2015) o l’informe sobre els mateixos temes de l’ASIST (Evaluación de los resultados de los hospitales en España según su modelo de gestión, 2014).
Ignora, així mateix, destacats treballs internacionals en aquesta línia, com el realitzat per la London School of Economics i Mc Kinsey & Company, Management in Health Care: Why good practices really matters.
Tanta unanimitat a favor de fórmules de gestió – alternatives o complementàries – a la gestió pública directa en informes d’autors i entitats tan diferents i allunyats en els seus interessos no és casual.
La proposta de PSOE i Unidas Podemos de “blindatge” del sistema sanitari públic potenciant les formes de gestió directa denota una concepció reduccionista de la cosa pública i confon el servei públic amb la modalitat de gestió. Un servei no deixarà de ser públic, es gestioni com es gestioni, si qui el finança, determina qui n’ha de ser el beneficiari i controla la seva qualitat és l’administració pública competent.
És una llàstima que un cop més, la ideologia, ignorant tota l’experiència i evidència publicada, s’anteposi a les necessitats de sostenibilitat d’un dels pilars bàsics de l’estat del benestar i s’oblidi que el valor públic és garantir la igualtat d’oportunitats de rebre un servei adequat i de qualitat i que el que realment importa són els resultats.
Junta Directiva del Cercle