- Aquesta és la principal conclusió que s’extreu de l’estudi La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança, elaborat pels economistes Guillem López-Casasnovas i Marc Casanova per encàrrec del Cercle de Salut.
- El treball analitza la situació actual del sistema sanitari català des d’una òptica comparada amb països i comunitats autònomes en el període 2003-2016.
- El Cercle de Salut alerta que el dèficit crònic pot donar lloc a una crisi aguda i crida les administracions a actuar urgentment perquè el sistema sanitari no entri en una situació crítica de molt difícil redreçament.
Barcelona, 30 de gener de 2020.- El pressupost per a la despesa sanitària pública a Catalunya hauria d’incrementar-se en més de 5.000 milions d’euros cada any per equiparar-se al de països amb un sistema de salut homologable, tenint en compte el seu Producte Interior Brut (PIB) en termes reals i el grau d’envelliment de la població.
Aquesta és una de les conclusions que posa de manifest l’estudi La malaltia de la Sanitat Catalana: finançament i governança, editat pel Cercle de Salut i elaborat pel catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES-UPF), Guillem López-Casasnovas, i l’investigador del CRES Marc Casanova. El treball alerta que el dèficit crònic en el finançament pot fer entrar el sistema sanitari català en una situació crítica.
El treball fa evident un infrafinançament de gairebé el 40% a la llum del que s’observa a la majoria de països del nostre entorn. L’estudi té en compte l’històric de dades del període 2003-2016 (darrer any del qual es disposa de dades homologables per procedir a la comparativa), però amb prou representativitat.
L’any 2016, Catalunya va dedicar a la sanitat pública el 5,3% del seu PIB. El mateix any, els països de la OCDE amb sanitat universal van destinar-hi el 6,81% de mitjana. Sobre una població catalana que supera els 7,4 milions d’habitants i tenint en compte l’envelliment relatiu i els ajustos corresponents, qualsevol intent d’equiparar la despesa pública a Catalunya a aquestes mitjanes hauria de suposar un increment dels recursos sanitaris públics al voltant de 5.000 milions d’euros sobre les xifres pressupostades actuals, les quals és ben sabut que no cobreixen la totalitat de les obligacions reconegudes anuals.
L’anàlisi de la seqüència històrica de les dades exemplifica que cap país tenia una despesa sanitària pública tan reduïda com la catalana en el moment d’assolir nivells de desenvolupament econòmic similars (30.000€ renda per càpita en 2016).
Catalunya se situa lleugerament per sobre de Grècia (5,19% del PIB destinat a salut), però molt lluny de Dinamarca (10,35%) i de Finlàndia (9,49%), que són els països que encapçalen la taula. Espanya hi dedica, en el seu conjunt, el 6,39%, la qual cosa s’explica pel sistema de finançament autonòmic, que castiga les comunitats autònomes amb un PIB més alt i un nivell competencial més desenvolupat.
Comparativa estatal i internacional
El sistema de finançament de les comunitats autònomes és, segons l’estudi, l’element més substantiu per explicar el dèficit crònic de la sanitat catalana, així com les diferències que es donen entre comunitats autònomes, ja que la despesa està molt més descentralitzada que no pas la capacitat d’obtenir recursos propis via impostos (fora del principi de responsabilitat fiscal).
Si Catalunya tingués el mateix sistema de finançament del País Basc, el pressupost anual per a la sanitat pujaria uns 2.500 milions més, és a dir, un 23% més que el pressupost de 2019.
Aplicant al PIB de Catalunya el pes mig de la despesa sanitària pública en relació a la mitjana del PIB de l’Estat (6,39%), la despesa hauria de ser d’uns 13.800 milions d’euros (entorn de 4.000 milions d’euros addicionals). Segons l’estudi, una millora del finançament públic de la sanitat catalana no serà possible mentre des de l’Estat s’hi transfereixin recursos basats en paràmetres aliens a la capacitat fiscal de l’economia catalana.
L’estudi també analitza la despesa en sanitat privada que, segons les dades, representa un 30% del total de la despesa sanitària a Catalunya, 8 punts per sobre de la mitjana d’Espanya (22%).
En el context internacional, el treball mostra que el pressupost sanitari públic de Catalunya s’hauria de moure en xifres entre 4.600 i 6.000 milions d’euros superiors per estar en línia amb els països similars. Pel que fa a la bretxa amb la resta de països de l’OCDE homologables a Catalunya, l’estudi projecta en el temps les condicions que haurien de donar-se per posar-hi remei. En un escenari de creixement del PIB d’un 2% anual sostingut en el temps que repercutís en un increment anual del finançament sanitari d’un 2,4%, el nivell de despesa arribaria al d’Àustria el 2026; al de la Gran Bretanya, el 2030; als de Dinamarca i Suècia, el 2033 i al de França, el 2034.
En l’acte de presentació de l’estudi, que s’ha fet al Col·legi de Periodistes aquest matí, el president del Cercle de Salut, Lluís Bohigas, s’ha mostrat preocupat per les xifres i conclusions de l’estudi: “Sovint ens comparem i aspirem a ser com Dinamarca i els països escandinaus, però la realitat és una altra. El cert és que tenim una despesa sanitària més propera a la de Grècia”. Bohigas ha afegit: “De moment el nostre sistema funciona millor i és de millor qualitat, però no és sostenible que la manca de recursos econòmics hagi de ser compensada principalment amb el sacrifici dels professionals o amb la manca de noves inversions i renovació d’equipaments. Necessitem més recursos de manera urgent si no volem perdre la qualitat del nostre sistema de salut”.