skip to Main Content

La retribució dels sanitaris: quan i d’on sortiran les misses?

Des d’abans de la pandèmia de la Covid-19 una de les assignatures pendents en el Sistema Nacional de Salut era la millora de les condicions laborals i retributives del personal sanitari que hi presta serveis.

El lloc comú  en tots els fòrums en els quals es plantejava trobar una solució per a la fidelització d’aquests professionals sanitaris, evitar la fuga de talent a l’estranger i, fins i tot atraure de nou a aquells que ja havien marxat, era acabar amb la contractació precària, les taxes de temporalitat en el sistema de salut eren i són escandaloses, i millorar la retribució d’aquests professionals acostant-la als estàndards retributius dels països europeus del nostre entorn. Aquest consens professional, sindical, polític, acadèmic i social no ha tingut cap materialització pràctica i passen els anys sense que els responsables de les polítiques de recursos humans del sistema públic de salut hagin adoptat cap mesura que permeti avançar en aquesta millora, ans el contrari.

La majoria  dels professionals que presten serveis en el sistema de salut són empleats públics, sigui en règim funcionarial, estatutari o laboral, i per aquesta condició es veuen sotmesos a les limitacions que per a tot el sector públic imposen les lleis de pressupostos generals de l’Estat de cada exercici.

En matèria de contractació significativament van patir dues limitacions: la de la taxa de reposició del personal que havia causat baixa durant l’exercici anterior que durant molts anys ha estat per sota del 100 per cent, és a dir, no es podia ni reposar el nombre d’efectius que havien deixat de prestar serveis, i la prohibició de convocar noves ofertes públiques d’ocupació. La combinació de totes dues limitacions va suposar durant anys un important increment de la contractació d’interins que es va intentar pal·liar habilitant una taxa addicional per convocar aquells  llocs de treball que haguessin estat ocupats ininterrompudament durant més de tres anys a 31 de desembre de 2016 i a 31 de desembre de 2017. Tot i això la interinitat continua sent la gran xacra del nostre sistema sanitari públic.

En matèria de retribució la cosa pinta encara més malament. És cert que en comparació amb altres empleats públics del mateix nivell acadèmic els sanitaris espanyols estan més ben pagats però, els seus salaris no resisteixin una comparació amb els dels sanitaris dels sistemes de salut públics d’altres països de la UE.

Les lleis de pressupostos generals de l’Estat de cada any fixen, amb caràcter bàsic, és a dir, obligatori per a totes les administracions públiques –estatal, autonòmiques i locals- i els seus respectius sectors públics, el límit d’increment de les retribucions íntegres del personal funcionari i estatutari i d’increment de la massa salarial del personal laboral que sempre han estat en el mateix percentatge. Després de la retallada de sous del 5% (2010) i de cinc anys de congelació salarial (2011-2015), els sous dels empleats públics han pujat un 7,75% (2016-2020), pujada que ni de bon tros ha servit per compensar l’increment del cost de la vida durant el mateix període.

Enguany aquest increment màxim autoritzat ha estat del 0,9 per cent. Amb aquest minso percentatge d’increment retributiu ¿algú em pot explicar com es farà front a la reivindicació  de millora salarial que és un clam del món professional i sindical, s’ha transformat en promesa (falsa?) del món polític i, després del que hem viscut durant la pandèmia, m’atreviria a dir gaudeix d’un ampli consens social com a reconeixement de l’esforç abnegat que ha realitzat aquest col·lectiu de treballadors essencials?

Vaig defensar fa un any que els copets a l’esquena i els aplaudiments al balcó no eren suficients per reconèixer la tasca que duien a terme els sanitaris en la lluita contra el coronavirus SARS-CoV-2. Ara que sembla que ens estem sortint d’aquesta pesta que ens està assolant s’hauria de fer un plantejament seriós per part dels nostres responsables polítics sobre com es finançarà a curt termini l‘anhelada i, si fem cas a les seves reiterades declaracions, no qüestionada millora retributiva que suposarà sense dubte un increment del capítol de despesa personal espectacular.

Segons l’últim Informe econòmic financer de l’Atenció Hospitalària Especialitzada publicat per la Central de Balanços del CatSalut corresponent a l’exercici 2018, només els centres hospitalaris concertats van tenir uns costos estructurals agregats de personal (sous sense guàrdies, hores extres ni suplències) de 2.328,47 milions d’euros. Un increment retributiu només d’un 5 per cent suposaria una despesa de 116,42 milions d’euros sense comptar amb els costos socials aparellats.

Elaborar uns pressupostos que prevegin la millora del finançament dels centres en què presten serveis aquests empleats públics sens dubte és la base per poder millorar la seva retribució, però aquesta mesura requereix d’una altra sine qua non es podrà fer efectiva la finalitat perseguida: excloure el sector públic de la salut de la limitació dels increments salarials imposada per  normativa bàsica de l’estat que pesa com una llosa i impedeix es pugui avançar en la línia d’una millora actual de la retribució dels nostres sanitaris. Excepcions al compliment de la limitació retributiva n’hi ha hagut, per exemple la recent equiparació salarial de la guàrdia civil i la policia nacional amb els mossos d’esquadra.

De res servirà l’esforç que està fent el Govern de la Generalitat per augmentar les tarifes i  els preus públics amb què el Servei Català de la Salut retribueix l’activitat dels centres concertats sí els que són públics, per imperatiu legal, no poden dedicar aquest increment en el seu finançament a la millora salarial del seu personal.

Si no es vol provocar la frustració del personal sanitari després d’haver aixecat expectatives de millora de les seves condicions laborals, és hora de passar de les bones paraules, declaracions grandiloqüents i saberuts estudis d’experts, als fets i aquests passen per aixecar els obstacles legals que ara per ara fan impossible aplicar millores salarials significatives en el sector públic de la salut i posar els diners per pagar les misses.

Barcelona, 25 de juny de 2021

Francesc José María SánchezAdvocat.
Assessor Jurídic de Consorci Associació Patronal Sanitària i SocialAdvocat. Assessor Jurídic de Consorci Associació Patronal Sanitària i Social

Back To Top