L’autogestió professional i l’experiència dels pacients

Dr. Toni Iruela. Metge de família Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi. Director Tècnic d’ACEBA.
Dr. Lluís Gràcia. Metge de família Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi. President d’ACEBA.

Els directors dels diferents EAP (Equips d’Atenció Primària) catalans han rebut fa uns dies els resultats del Plaensa 2023 dels seus EAP, així com el global de tota Catalunya. Es tracta d’unes dades que encara no estan publicades a la web de CatSalut.

Aquesta iniciativa va començar per l’atenció primària el 2003 i des de llavors s’ha anat implementant cada tres anys, amb l’excepció dels anys 2021, 2022 i 2023 que s’han publicat anualment, motivat amb tota seguretat, per la voluntat de les autoritats sanitàries de fer un seguiment més proper de l’experiència dels pacients en etapa covid i postcovid.

Des de la nostra associació estudiem i analitzem aquests resultats i instem als nostres equips autogestionats associats a què també ho facin, ja que ens sembla un instrument molt valuós per millorar la qualitat dels nostres serveis.

L’enquesta del 2023 consta de 22 ítems que s’engloben en diferents dimensions: accessibilitat, informació i comunicació, tracte i professionals, confort i espais, coordinació, valoració global i altres (utilitat per la salut).

Pel que fa a Catalunya, el resultat global ha estat de 7,72 superant en 0,35 l’obtingut l’any 2022 de 7,37, però encara no arriba al 7,87 de l’any 2018, abans de la pandèmia. Ens sembla  rellevant que quan el conseller Balcells va donar aquesta dada ho va dir com a dada global catalana, i és que l’APS és el sistema!

Si analitzem les puntuacions de les diferents dimensions, les que aconsegueixen millors puntuacions són les d’informació, comunicació, confort i espais, sent la d’accessibilitat la pitjor valorada. Ens sembla interessant constatar com la pandèmia ha passat factura especialment en aquesta dimensió a l’APS quan d’altres línies assistencials es van veure afectades en igual o major grau al tancar per exemple les consultes externes hospitalàries i, en canvi, la ciutadania no els penalitza en la seva valoració.

En un treball encara no publicat hem pogut constatar que les dimensions que més pes tenen per explicar la satisfacció global són l’accessibilitat i el tracte.

L’anàlisi de la satisfacció global de l’any 2023 als EAP de l’ICS és de 7,73, a les OSI (organitzacions sanitàries integrades) 7,61 i als equips autogestionats de 8,09, sent aquestes diferències significatives.

Pensem que aquests excel·lents resultats s’expliquen pel nostre model d’autogestió que fins ara ens ha permès gaudir d’un ampli marge de maniobra per organitzar els nostres serveis, molt especialment en aspectes relacionats amb l’accessibilitat i el tracte professional.

Des de la nostra associació constatem amb certa preocupació que diferents iniciatives promogudes pel Departament / CatSalut van en la línia contrària d’afavorir aquesta autonomia dels centres i dels professionals, com ara l’organització de les agendes, la programació de les consultes, la incorporació de nous professionals, la història clínica única… i la influència que tots aquests canvis poden tenir als resultats amb la cerca d’homogeneïtat a tota l’APS i, per tant, la pèrdua d’alguna de les senyes d’identitat dels nostres equips.

En defensa d’una, segons el nostre parer, mal entesa equitat del sistema es promouen mesures homogeneïtzadores quan el que caldria és permetre adaptar a cada centre i a cada població les mesures que permetin donar la millor assistència possible als usuaris. Aquí és on rau la veritable equitat, en oferir a tot arreu el millor servei, i no en mesures que igualin els procediments i que poden provocar la pèrdua d’alguna de les senyes d’identitat dels nostres equips. Com defensa en Guillem López Casasnovas en el seu recent article ‘Més sector públic, menys societat’: “això vol dir que els quadres administratius des del control paralitzin a gust i gana una actuació per eficient que sigui, per bé de salvaguardar normes i procediments”. L’administració s’hauria de centrar més a demanar resultats en salut als proveïdors sanitaris i no tant en dir com s’han d’aconseguir aquests resultats i fiscalitzar-ne el procediment. En aquesta direcció el Plaensa seria un molt bon exemple d’avaluació de resultats en salut.

Com a entitats alineades amb l’autogestió i el professionalisme, pensem que el nostre sistema nacional de salut també s’hauria de dotar d’un pla d’enquestes adreçat als seus treballadors i professionals per tal de conèixer el seu grau de satisfacció, ja que la satisfacció dels pacients no es pot obtenir sense una òptima qualitat de vida professional com ens diuen els treballs que valoren el quàdruple objectiu. Per això hem proposat aquesta aportació als treballs que haurien de concloure amb el Pacte Nacional de Salut.

No hi ha cap dubte que Plaensa és un instrument del sistema molt potent per valorar l’experiència dels pacients. La satisfacció dels pacients és un indicador de qualitat de la nostra activitat i cada vegada tenim més clar que els pacients també tenen ull clínic a l’hora de valorar els seus EAP, ja que aquest indicador correlaciona positivament amb altres indicadors assistencials i de gestió.

Des d’ACEBA agraïm l’esforç de CatSalut amb la implementació de Plaensa i el continuarem tenint en compte de cara a promoure els canvis necessaris per garantir la millor experiència dels nostres pacients i professionals.