Les noves formes de gestió en salut: una oportunitat perduda?
Recentment el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut ha aprovat per pràctica unanimitat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de formes de gestió de l’assistència sanitària finançada amb fons públics. La intenció lloable d’aquest llei és la de transposar en l’àmbit de la salut les directives europees sobre contractació pública que permeten que els anomenats “serveis a les persones” (educació, salut i serveis socials) puguin tenir un tractament diferenciat d’altres serveis en el sentit de que es poden organitzar sense que sigui necessari celebrar contractes públics, sempre que es garanteixi una publicitat suficient i s’ajusti als principis de transparència i no discriminació.
Aquesta possibilitat de gestionar serveis a les persones al marge de la contractació pública es tradueix en el projecte de llei amb una regulació no contractual diferenciada de la relació entre el Servei Català de la Salut i les entitats proveïdores de serveis sanitaris que pertanyen a les xarxes d’utilització pública de Catalunya, en funció de la tipologia dels ens.
En concret són quatre les modalitats previstes : la cooperació vertical quan el proveïdor és considerat propi, és a dir participat íntegrament o majoritària per la Generalitat, la cooperació horitzontal quan el proveïdor és públic però no està participat majoritàriament per la Generalitat, el concert sanitari quan es tracta d’entitats sense ànim de lucre o que pertanyen a l’anomenada economia social i la cooperació directa quan es tracta d’oenagés, associacions de voluntaris o d’altres que no pertanyen a cap de les xarxes del Sistema Sanitari Integral de salut d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).
En aquesta nova regulació els dos extrems de l’univers d’entitats que actualment presten serveis en el sistema públic de salut actual queden fora del nou sistema de regulació de l’acció concertada de llarga tradició que fins ara es regia mitjançant el concert sanitari que establia una relació de caràcter sinal·lagmàtic i era igual per a totes les entitats públiques –pròpies o alienes- i privades que formaven part del SISCAT, i que ara només és manté per a la cooperació institucional horitzontal amb entitats públiques no controlades i la col·laboració amb entitats sense afany de lucre i d’economia social que podríem incloure en una nova categoria de gestió : la gestió solidària.
Els proveïdors considerats “propis” (gestió directa) es relacionaran amb l’SCS mitjançant encàrrecs de gestió, és a dir ordres d’obligat compliment, i les entitats privades amb afany de lucre queden excloses de les fórmules de gestió de naturalesa no contractual, és a dir, hauran de sotmetre’s a les normes de contractació pública (gestió indirecta), i la seva participació en el sistema és concebuda com a supletòria.
No sembla que s’hagi plantejat una reflexió sobre la nova regulació des d’un punt de vista sistèmic i de política sanitària : Com afecta aquesta regulació al desenvolupament en el futur del sistema públic de salut català i les relacions entre els seus agents? Com queden els principis bàsics sobre els quals durant més d’un quart de segle s’ha construït el model sanitari català del que ens sentim tant orgullosos : la diversitat, la separació de funcions i l’autonomia de gestió?
El poc debat que s’ha produït entorn a aquest avantprojecte de llei ha estat en relació a l’exclusió dels privats amb afany de lucre de la possibilitat de gestionar els serveis al marge de la via contractual, relegant-los a un rol merament supletori i si aquesta exclusió incorre o no en discriminació. L’exclusió quasi absoluta de les entitats amb afany de lucre va motivar el vot en contra d’una de les associacions empresarials presents en el Consell de Direcció i l’abstenció de l’altra en la votació de la memòria preliminar.
Considero però més important des del punt de vista conceptual del sistema i de com s’han de regular en el futur les relacions entre el finançador de les prestacions i els proveïdors de serveis, la pèrdua de l’oportunitat, ara que les directives obren noves possibilitats d’organització dels serveis a les persones i donen un ampli marge de regulació als estats membres, de crear un model d’acció concertada no sotmès a la normativa de contractació pública únic per a tot tipus d’entitat pública –pròpia o aliena- o privada –amb o sense afany de lucre que formi part del SISCAT.
Barcelona, 6 d’abril de 2017.
Francesc José María Sánchez
Advocat. Secretari del Cercle de Salut.
Comments (0)