Les marees blanques ataquen de nou

Amb motiu de l’inici del tràmits per aprovar l’Avantprojecte de llei sobre fórmules de gestió de l’assistència sanitària, l’ autoanomenada “marea blanca de Catalunya” han tornat a cridar a la mobilització per considerar que aquesta llei suposa una “involució que intenta alterar definitivament el model sanitari català”. De moment el que ha aprovat el govern és la memòria preliminar d’aquest Avantprojecte que pretén regular diferents procediments de contractació de la prestació de serveis sanitaris finançats amb fons públics a càrrec del Servei Català de la Salut.

Sense que serveixi de precedent i per raons segurament que molt diverses a les que poden esgrimir aquestes marees, coincideixo en que el projecte pot suposar una involució del model de concertació sanitària en el que s’ha fonamentat el nostre sistema sanitari públic des de la Llei General de Sanitat.

La quàdruple diferenciació dels instruments de concertació/contractació  segons la  naturalesa pública –distingint entre les que tenen la consideració de mitjà propi de la Generalitat de les que no-  o privada – distingint entre les que tenen afany de lucre  de las que no en tenen o pertanyen a l’anomenada economia social – de les entitats prestadores de serveis,  suposa al meu entendre una “involució” del model  que fins ara s’havia sustentat en un sistema de concertació únic per a totes les entitats amb independència  de la seva naturalesa, tipologia o dependència.

La meva postura crítica amb l’Avantprojecte de llei és ben coneguda en el sector salut i per les autoritats sanitàries. Algunes de les reflexions que m’han fet posicionar en contra de la projectada norma són les següents :

1) La proposta del Govern  limita la capacitat de decisió  de les entitats proveïdores que tenen la consideració de mitjà propi de la Generalitat i és un pas més cap a la uniformització del sistema,  diluint dues de les seves característiques essencials : l’autonomia de gestió dels centres i la diversitat de la provisió.

2) No té sentit  la diferenciació entre entitats sense o amb afany de lucre si el sistema  tarifari i de preus públics serà el mateix i les normes d’acreditació per poder formar part de les xarxes  que composen el Sistema Integral Sanitari d’utilització pública (SISCAT) que s’aplicaran a totes les entitats, amb independència de la seva naturalesa  i ànim, també seran les mateixes. I

3) La pròpia història del model sanitari català que s’ha construït en base a un sistema de concertació únic.

Recentment la associació empresarial Alianza de la Sanidad Privada Española (ASPE)  ha afegit un nou argument sol·licitant al defensor del poble que interposi un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei valenciana sobre acció concertada per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari cosina germana de l’Avantprojecte de llei català, amb el que coincideix en l’exclusió de les entitats privades  amb afany de lucre del sistema de concertació no contractual, per presumpta vulneració dels principis constitucionals de jerarquia normativa i d’igualtat de tracte i no discriminació.

Les “marees” segur que no comparteixen cap de les meves reflexions, la seva consideració de que l’Avantprojecte de llei suposa una “involució”  té més a veure en la seva visió de que tot allò que sona a privat fa pudor de sofre, oblidant que la col·laboració público-privada també ha estat un dels pilars del nostre sistema públic del que tant ens enorgullim.

Per finalitzar només dir que així como les marees són fenòmens geològics provocats per la Lluna, les marees blanques són fenòmens sociològics provocats per idees llunàtiques, però al igual que aquelles quan són vives poden posar en perill edificis i  la integritat de persones properes a la costa, aquestes si arribessin a vivificar podrien posar en perill l’edifici del  sistema sanitari públic català i la salut dels ciutadans que hi són atesos.

Francesc José María Sánchez
Advocat
Secretari del Cercle de Salut.