Els hospitals d’utilització pública: de la XHUP al SISCAT

La Revista “Journal of evolutionary studies in business” ha publicat un monogràfic sobre el model sanitari català en anglès (accés a l’index) que inclou un article meu sobre l’evolució de la xarxa hospitalària d’utilització pública des de la XHUP fins al SISCAT actual, es a dir analitza que ha passat des de la transferència a Catalunya de la Seguretat Social fins al Covid-19.
Aquí teniu l’accés a l’article i a continuació el resumeixo.

La Generalitat va crear l’any 1985 la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) tot fent una política radicalment diferent de la seguida per totes les altres CCAA. Aquesta Xarxa equiparava els centres de l’ICS amb els concertats i per tant trencava amb la tradicional política de l’INP de considerar el concert com quelcom residual. L’any 2000 es va crear el Sistema Integral de Salut de Catalunya (SISCAT) i deu anys més tard, l’any 2010 es va reformar i ampliar. L’article ha comparat l’estructura institucional de la XHUP de l’any 1985 amb el SISCAT de 2020 y les diferències son extraordinàries El nombre d’hospitals d’aguts es similar 64 a la XHUP i 63 al SISCAT, però dels originals només en queden la meitat els altres o han desaparegut o han canviat d’estatus jurídic.

El gran triomfador d’aquests 40 anys han estat els CONSORCIS, l’any 1985 no n’hi havia cap, mentre que l’any 2020 n’hi ha 12 que gestionen 16 hospitals. Els altres guanyadors han estat les EMPRESES  PÚBLIQUES, no n’hi havia cap a la XHUP i n’hi ha 6 al SISCAT. No he inclòs en aquest apartat l’ICS que s’ha transformat en una empresa pública però que gestiona 8 hospitals. Els perdedors han estat les Mútues, hi havia 8 hospitals amb aquesta formula jurídica a la XHUP, només en queda un avui. Les Diputacions han desaparegut del SISCAT ja que van traspassar els seus hospitals a la Generalitat, que els va transformar en empreses públiques. La creació de la majoria de Consorcis s’ha fet a costa de fundacions que incorporaven els Ajuntaments. La meitat ( de moment) d’aquestes fundacions s’han convertit en Consorcis on el CATSALUT es majoritari i l’Ajuntament minoritari.

Els centres de l’església s’han mantingut en nombre si bé, l’Orde de Sant Joan de Déu s’ha convertit en el principal propietari. Centres privats n’hi havia 3  a la XHUP i ara n’hi ha 2. La formula fundació es encara majoritària, però amb una composició diferent. A la XHUP la majoria de fundacions estaven vinculades a Ajuntaments, avui ha disminuït molt aquesta xifra, en canvi les Fundacions sense vincles municipals han crescut.

En resum la institució que controla directa o indirectament la major part de l’oferta hospitalària d’utilització pública a Catalunya es el Servei Català de la Salut. El Catsalut controla la majoria de consorcis i es el propietari de les Empreses públiques i també l’ICS. Un càlcul ràpid ens dona que el Catsalut controla la meitat dels hospitals i dues terceres parts dels llits.

En l’article faig la hipòtesi que l’objectiu de la Generalitat en aquests 40 anys ha estat mantenir els Ajuntaments en la gestió hospitalària i millorar l’eficiència dels hospitals. El manteniment dels Ajuntaments s’ha fet en molts casos en forma d’accionista minoritari del Consorci. Durant aquests anys els Ajuntaments s’han anat deslligant de l’activitat hospitalària en favor de la Generalitat.

La millora de l’eficiència s’ha assolit tot mantenint els hospitals com entitats jurídiques autònomes. El mateix va ser impossible amb l’ICS on l’autonomia la te la corporació però no cada hospital. L’autonomia dels hospitals es va concretar en varis elements: consell rector propi, personal laboral, autonomia de compres, comptes propis, control econòmic a posteriori, etc, i per tant mes capacitat d’acció pels directius dels hospitals. Aquesta autonomia s’ha vist reduïda amb la integració dels consorcis i empreses públiques en el Sistema Europeu de Comptabilitat que qualifica com a pública aquella institució que encara que tingui un estatut jurídic privat, rep la majoria d’ingressos de l’administració pública, i això implica aplicar la legislació de compra pública. Malgrat aquesta reducció d’autonomia els estudis mostren que la seva eficiència es superior als centres gestionats amb el model Seguretat Social.

Lluis Bohigas