UNA DE LES PROPOSTES ESTRELLA DEL NOU PRESIDENT DE LA GENERALITAT : UNA NOVA LLEI DE SALUT DE CATALUNYA.

En el seu discurs d’investidura el Molt Honorable president de la Generalitat Quim Torra ha desgranat el seu programa de govern, pel que fa a Salut ha anunciat l’aprovació d’una nova Llei de Salut de Catalunya que garanteixi la universalitat de l’atenció sanitària pública i l’equitat d’accés dels ciutadans a les prestacions del sistema i la millora de les condicions de treball del personal sanitari. Ambdós propòsits són del tot lloables i mereixen tot el recolzament del sector.

Ja fa temps que  la vigent Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya de 1990 ha caigut en una certa obsolescència. Els seus principis continuen vigents però la societat catalana i el sistema sanitari han evolucionat molt des de la  seva promulgació fa  més d’un quart de segle i per això cal adaptar la legislació sanitària a les necessitats que se’n deriven de la  nova realitat social, epidemiològica, tecnològica i assistencial.

Alguns opinen que obrir ara aquest debat al Parlament de Catalunya no està exempt de riscs doncs pot suposar obrir la caixa dels trons atès el que hem viscut en les darreres tres legislatures en les que la sanitat va deixar de ser tractada com un tema d’Estat i va caure en el debat de les polítiques partidistes en el pitjor sentit de l’expressió  i com una arma llancívola : per uns el nostre sistema sanitari era un niu de corrupció, per altres calia com fos la seva desprivatització i els de més enllà  es van fixar com objectiu carregar-se’l perquè era la materialització d’una  estructura d’estat i element cabdal per a la cohesió de la societat catalana.

Les últimes dues lleis sanitàries aprovades per  amplíssim consens a Catalunya van ser la de la creació de l’empresa pública Institut Català de la Salut (només dues abstencions i cap vot en contra) i la de Salut Pública (unanimitat), els anys 2007 i 2009 respectivament.

Cal recuperar aquells consensos social i polític entorn a la sanitat pública perquè pugui prosperar una Llei de Salut tant sòlida i duradora com la LOSC , que també va ser fruit d’un ampli consens parlamentari, que serveixi per desenvolupar i millorar progressivament el nostre sistema de salut el proper quart de segle.

Per assolir aquest ampli consens no partim de zero. L’any 2014 es va elaborar  el DOCUMENT DE BASES PER AL PACTE NACIONAL DE LA SALUT A CATALUNYA,  que pretenia definir com havia de ser el Sistema Nacional de Salut a casa nostra en el marc actual i en el futur. L’elaboració d’aquest document de bases es va encarregar a l’anomenada “Comissió per a l’elaboració del Document de bases per al Pacte nacional de salut de Catalunya” creada per Acord de govern  de 21 de maig.  A la Comissió van participar representants del Govern de la Generalitat, els partits polítics, els sindicats i els representants dels professionals, els usuaris i pacients, les associacions empresarials del sector, el món local i les universitats catalanes.

El resultat del treball d’aquesta Comissió que consta de 8 àmbits i 83 acords (encara que alguns tinguin un vot particular) pot ser un bon de partida per a l’elaboració de la Llei de Salut de Catalunya. De fet el Cercle ha desempolsat  aquest document per que sigui el fil conductor del debat que s’està produint en el marc del Congrés Participatiu  Catalunya i Futur.

La incògnita de la durada de la present legislatura es un element que va en contra de l’aprovació al Parlament de Catalunya de l’esmentada llei que necessitarà de l’acord previ entre les forces polítiques de deixar el debat sobre la sanitat pública fora de la lluita partidista del dia a dia, i molta cuina i  mà esquerra per tal de superar els apriorismes ideològics de tothom.  Totes les opcions es poden posar legítimament sobre la taula i caldrà  que els agents negociïn de bona fe per arribar a un acord de llarg recorregut en benefici de la ciutadania.

Per la meva part he tingut ocasió en aquest bloc i altres mitjans d’expressar la meva concepció del que hauria de ser el sistema públic de salut del futur. Un sistema sanitari universal,  que possibiliti l’equitat d’accés i la igualtat de tracte a tots els ciutadans,  finançat públicament mitjançant impostos, desvinculat del sistema de la Seguretat Social, en el que es mantinguin els trets bàsics que han inspirat el desenvolupament del nostre model tots aquests anys, a saber : la separació de funcions, la col·laboració públic-privada, la diversitat en la provisió de serveis i l’autonomia de gestió i econòmic-financera dels centres.

Una altre dia parlarem de la millora de les condicions de l’exercici professional del personal sanitari.

Francesc José María

Secretari del Cercle de Salut